Fins a aconseguir-ho. Traïció a la tradició al Born Centre Cultural

Fuente: Beatriz Almón Vidal

Fuente: Beatriz Almón Vidal

Versió curta i en català de aquesta entrada al blog i publicada posteriorment a eldiario.es el 23/09/2014

Tradició i neoliberalisme al Born, les dues cares de la moneda municipal.

El control per l’ús de l’espai genera conflictes entre els usuaris, el veïnat, i els poders institucionals i econòmics de les ciutats. Un bon exemple d’això ho tenim en la inauguració del Born Centre Cultural, la gran instal·lació localitzada a l’antic barri de la Ribera, part del que va ser fa temps rebatejat com el Born. La seva inauguració oficial el passat 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, va ser contestada per part del veïnat així com pels treballadors de SAPIC, la contracta encarregada de la rehabilitació de l’edifici i que poc temps desprès va entrar en concurs de creditors. Uns demanaven poder cobrar les darreres nòmines degudes, i els altres, organitzats per l’AAVV Casc Antic, més espais verds i places d’aparcament, així com denunciar unes obres que portarien la privatització de part dels carrers i el darrer toc a la conversió final del barri en un element més de l’eix turístic de franquícies i records barceloní. El conflicte era obvi i les protestes van ser força significatives. Tots plegats van aconseguir concentrar unes dotzenes de persones que, portant grans cartells amb lletres vermelles on era possible llegir frases com “No volem els vostres projectes urbanístics” o “SAPIC Paga a tus trabajadores”, van fer necessària la intervenció de la Guàrdia Urbana per permetre el pas dels polítics a la inauguració. A l’aixopluc del nou Pla d’Usos de Ciutat Vella, aprovat el juliol del passat 2013 no sense polèmica, l’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat pel Born un projecte on es privilegia l’ús privat i comercial de l’espai: més bars i restaurants amb àrees més àmplies per terrasses, la possibilitat de noves llicències per hotels i hostels, etc. La intenció és donar una altra volta de rosca al barri com aparador de la Barcelona turistificada.

Una cosa que afegeix interès a tot el procés és l’ús de la memòria col·lectiva de la ciutat per justificar les obres. L’espai devia haver-hi albergat una gran biblioteca propietat de l’Estat encara que, després de descobrir els restos de l’antiga ciutat, es va decidir traslladar-la a part de les instal·lacions de l’actual Estació de França. La Ribera va patir una gran transformació amb la rendició de Barcelona al final de la Guerra de Secessió al 1714. El Rei Borbó, Felip V, va destruir una gran part de la ciutat per poder construir un bastió militar des de la que poder controlar la Barcelona rebel. Molt més tard, en el segle XIX, les muralles de la ciutadella van ser demolides i el seu espai transformat en l’actual Parc. El punt interessant de tot això és l’ús de la Història que l’actual Ajuntament de Convergència i Unió (CiU) ha fet al voltant de les obres. El nou Centre Cultural està ple de referències històriques al 1714 i a la perduda de sobirania de Catalunya. El dia de la inauguració una instal·lació artística localitzada als balcons dels edificis propers recordava i mostrava pancartes amb els cognoms de les famílies que havien viscut al barri feia tres-cents anys, una de elles la del propi artista. De les classes populars i treballadores o dels desplaçats recents de la Ribera, no hi havia senyals.

Aquest és un bon exemple, com assenyalava abans, de què la ciutat es va tornar un objecte molt valuós, un element disputat, on l’urbanisme apareix com un sistema ideològic i tècnic per projectar i justificar accions. Sota una aparença positiva i humanística s’amaga el domini de l’espai.

Els caps de setmana, a un costat del antic Mercat, encara avui és possible veure a membres de l’AAVV Casc Antic donant informació i recollint firmes de suport a les seves activitats de denuncia al barri. Als balcons continuen penjades algunes pancartes, però aquestes ja no mostren antics cognoms de veïns morts, si no reclams contra l’Ajuntament i les seves politiques sobre els vius.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Antropología Urbana y etiquetada , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s