The Other Poblenou

Article publicat originalment a La Directa en 02/07/2014.

The Other Poblenou

Doncs sí, finalment el Poblenou s’ha convertit en aquest espai lúdic, comercial, festiu i turístic, és a dir pacificat, que estava als plans de l’Ajuntament de la ciutat. La Rambla apareix, aquests dies, plena de turistes que no coneixen res de la història del barri, però que poden comprar algun record a les seves botigues o prendre una cervesa gelada en alguna de les seves desenes de terrasses.

Al Poblenou han aparegut botiges de lloguer de bicicletes, terrasses, restaurants amb encant, bars hipsters, pizzeries, més terrasses, bars de copes, B&B, albergs juvenils, moltes més terrasses, apartaments turístics, centres culturals alternatius, etc. Del vell Manchester català i obrer no queda res. O si, qualque xemeneia i també alguna antiga fàbrica recuperada com a equipament públic, fet que no se sap si persegueix fer més tolerables els canvis o, més aviat, mostrar-nos un període de la història del barri suposadament sòrdid, però afortunadament superat.

El Poblenou és un altre barri, com Barcelona és una altra ciutat. De l’antiga gent de fàbrica només queda la memòria de les persones grans, ja que molts joves van ser expulsats per l’increment de preus que van patir els lloguers durant alguna de les reformes (JJOO, Fòrum de les Cultures, 22@) del seu entramat urbà. I és que el Poblenou ha estat, per uns anys, la darrera frontera urbana de Barcelona, un territori molt apetitós pel capital immobiliari propi i aliè. Una transformació que encara continua viva als plans d’un Ajuntament amb una nova ocurrència, la creació d’una mena de zona franca al 22@, un espai on les empreses que s’instal·lin paguin menys impostos, comptin amb lloguers subvencionats, etc. En definitiva, una empenta més a un barri de per si ja exhaust que veu com es dirigeix sense fre cap a la seva conversió en un element més de la Barcelona plena de turistes i botigues amb barrets mexicans. Un fet que resulta irònic en un lloc on els taxistes no gosaven gairebé ni a entrar fa pocs anys.

És tan gran el procés de transformació terciària que ha conegut el barri que, fins i tot, han aparegut fulletons i mapes, com la guia The Other Poblenou, que ens parlen de l’altre Poblenou, un Poblenou que no surt a les publicacions tradicionals, que està per descobrir i que, com diuen els seus promotors, només es pot assolir mitjançant “the smartest guide to the catalan Manchester”. És a dir, el Poblenou, com espai turístic madur, ha vist la necessitat de reivindicar el off-Poblenou, el que no deixa de ser una altra volta de rosca a la seva conversió en referent pel consum. Això sí, un altre consum, aquell pels smartest.

Però la cosa no queda aquí, en aquesta guia pels més llestos i els més moderns, apareixen algunes referències a certs espais oblidats del barri. La guia tracta així d’apropiar-se del patrimoni col·lectiu del Poblenou, el seu passat, amb l’objectiu d’afegir-lo al seu menú d’ofertes aportant-li més interès a aquest altre Poblenou.

Entre aquests espais, sota l’epígraf de “Records del Segle XIX, apareix la Torre de les Aigües del Besòs, posteriorment propietat de l’empresa Material y Construcciones, S.A. (MACOSA). Es tracta de l’últim vestigi d’un espai fabril que comptava amb més de 30 hectàrees i que es va convertir, al començament del segle XXI mitjantçant una oportuna recalificació del sòl no exempta de polèmica, en una àrea d’oci amb un gran centre comercial, pisos de preus impossibles amb zones ajardinades privades, parcs dissenyats per arquitectes de renom i, per descomptat, més oficines i hotels. Del seu fort moviment obrer organitzat, o dels treballadors que van patir, fins i tot, greus problemes mèdics per l’ùs de l’amiant, ningú sembla recordar-se’n.

Un altre element és l’antic edifici principal de la cooperativa de consum la Flor de Maig, entitat fundada per 16 obrers del desaparegut barri de la Plata i que es va convertir en un referent pel cooperativisme català de principis del segle XX. Sobre aquest edifici la guia fa una referència com espai “autogestionat pels veïns de forma assembleària amb l’objectiu de portar a terme una recuperació de la memòria històrica del Poblenou, així com crear un espai de trobada pels col·lectius i entitats del barri i de la ciutat”. La Flor de Maig és un Ateneu popular del barri, un espai recuperat per un veïnat que va decidir okupar-lo a l’octubre de 2012 i dedicar-lo a finalitats de caràcter social, polític i cultural amb un clar missatge contra aquesta Barcelona d’aparador, comercial i turística. Un espai de transformació que, d’aquesta manera, surt a les guies turístiques.

El capital turístic i immobiliari apareix així com una gegant màquina devoradora de les memòries, dels records de tantes persones que han intentat, i intenten, mostrar que existeix una altra forma de viure, que és possible una altra forma de ciutat. La resistència a la turistificació es mostra així turistificada. Com va dir una amiga: “S’ho apropien tot, converteixen la lluita en una fira i ara es creuen els més guays per tenir al barri espais autogestionats”. Doncs això, benvinguts al Poblenou pels smartest.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Antropología Urbana y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a The Other Poblenou

  1. Pingback: The Other Poblenou (CAT)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s