La Flor de Maig, espai d’esperança

Font: Propia

Font: Propia

Article escrit per la web del Setmanari La Directa conjuntament amb la Mar Redondo. Publicat el 29/03/2014

La Flor de Maig, espai d’esperança

Sota el neoliberalisme, les ciutats shan convertit en espais de control, peròtambéen llocs de resistència. Les ciutats, i Barcelona és un clar exemple daixò, competeixen en un món globalitzat per latraccióde noves inversions i capitals. Així, avui dia és fàcil trobar adjectius que qualifiquen a les ciutats com intel·ligents (smart), resilients, sostenibles, etc., epítets sobre els quals es troba el darrer desig de fer-les més atractives, dotant-les de contingut i significat en un intent de convertir-les en mercaderia. En aquesta dinàmica juga un paper fonamental lurbanisme. Com ens recordava el sociòleg francès Henri Lefebvre, sota una aparença tecnològica, humanista i positiva, lurbanisme ha esdevingut un instrument més pel domini de lespai en mans de polítics i arquitectes. Daquesta manera, lespai urbàno és simplement una esfera social on esdevéla vida, sinó més aviat una esfera productiva que organitza aquesta mateixa vida. A lespai urbàes produeix lenfrontament de tots els elements que constitueixen la vida social de les ciutats. A un intent de controlar lespai en un context que prefigura la ciutat com escenari del conflicte, li correspon un espai de resistència.

LAteneu la Flor de Maig es troba inserit a linterior del perímetre dun daquests espais de control, el Districte 22@Barcelona. El Pla 22@, posat en marxa ara fa catorze anys, perseguia la total transformacióde dues-centes hectàrees del Poblenou, barri tradicionalment obrer i industrial situat molt a prop del centre de Barcelona, a través dun profund procés de renovacióurbanística. La idea era la creaciódun innovador districte productiu destinat a la concentraciói desenvolupament dactivitats empresarials vinculades a les noves tecnologies i el coneixement. El sòl del barri es convertia aixíen un actiu financer més on les plusvàlues produïdes pel mateix, amb lajuda de la instituciómunicipal, serien finalment apropiades per les elits econòmiques locals i internacionals en un clar exemple de valor de canvi davant del valor d’ús. Només fa falta donar una volta pel Poblenou per veure el resultat del experiment: moderns gratacels semibuits saixequen davant de les antigues instal·lacions fabrils i naus en les quals sallotgen, a vegades, grups dimmigrants sense sostre.

És en aquest context de mercantilitzacióde lespai urbàon es produeix, per part del veïnat del barri el mes doctubre de 2012, lokupacióde lantic edifici de la cooperativa La Flor de Maig. Des daquell mateix moment es converteix en un lloc des del qual denunciar la gestióurbanística del Pla 22@ i les necessitats de la Marca Barcelona; el dèficit històric a lhora de recuperar tots els edificis que van ser de creacióveïnal i obrera amb finalitats cooperatives que des de la dictadura franquista es mantéi mai han estat suficientment abordat, i per donar resposta a les necessitats, els reptes i els desitjos no satisfets en la societat capitalista actual. Lokupació, que ha durat disset mesos, va viure el passat dia 26 de marçun nou episodi quan, com a conseqüència del procés de desobediència civil iniciat i de les posteriors mobilitzacions, lAjuntament de Barcelona va arribar a un acord dadquisicióde ledifici amb lactual propietat i es va comprometre a cedir lespai sota el model de gestióautònoma que actualment estàfent servir.

Des dels actuals okupants de La Flor de Maig sestén el procés com una continuaciódel moviment cooperatiu del Poblenou, dels ideals i pràctiques del qual van portar a construir ledifici i a omplir-lo de vida a finals del segle XIX, aixícom del moviment veïnal i social que el va recuperar com a Ateneu en plena transició, després dhaver estat expropiat pel franquisme durant 40 anys. En definitiva, una alternativa als usos especulatius constants al barri atribuint a La Flor de Maig l’ús que defineixin, no els mercats, sinóles persones que la viuen.

A partir dara, el veïnat del Poblenou es trobaràamb noves preguntes a les quals hauràque trobar resposta i resoldre qüestions i dinàmiques internes que un espai com aquest plantejarà. Peròdel que no pot quedar cap dubte és que la Flor de Maig ja sha convertit en allòque el geògraf David Harvey va anomenar un espai desperança.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Antropología Urbana y etiquetada , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a La Flor de Maig, espai d’esperança

  1. Pingback: La Flor de Maig, espacio de esperanza

  2. Antropólogo perplejo!, no es el neoliberalismo el que convierte las ciudades en espacios de control! no fotem! al menos des de el siglo XVI ya se desarrolla toda una serie de nuevas técnicas de control debido al aumento demográfico enorme de las ciudades. Técnicas de disciplinamiento, sometimiento, aprovechamiento de su fuerza de trabajo y confinamiento. Y esto sucede en todas las grandes ciudades de Europa. En el caso de BCN, el laboratorio para estas técnicas de gestión de pobres será el Raval. Allí se desplegarán toda una trama asistencial y coraitativa. La casa de la convalescència i la misericordia será el centro de esta red y estará situada precisamente donde hoy se asienta nuestra facultad! y luego vendrá el higienismo y luego el urbanismo…y eso es mucho antes del “neoliberalismo”…! y claro, por supuesto, a toda estrategia de dominación le responden prácticas de resistencia y deserciones.
    abrazos!
    RRR

    • El Antropólogo Perplejo dijo:

      Querido Rodolfo, claro que ya había numerosos ejemplos anteriores. Podríamos remontarnos mucho antes. Me encanta, por esto, el libro del Sennett “Carne y piedra: el cuerpo y la ciudad en la civilización occidental” donde recopila buena parte de este tema, y de la relación entre el ser humano y la construcción de la ciudad. Seguro que lo conoces. Pero, en este caso, tienes que tener en cuenta dos cosas: 1.- Que no hay que quedarse, creo yo, con la primera frase del artículo, sino seguir adentrándose en el mismo para poder entender la referencia Harveyana. Y 2.- Que se trata de un artículo de carácter político/activista si quieres verlo y tendrás que perdonarme este tipo de licencias, hombre.

      Apa, abrazos mil y salidos a @Mashirafael

      Your beloved,

      El Perplejo ;)

      • oK, pero déjame decirte que no se traja de ejemplos anteriores, se trata de que la ciudad MODERNA se constituye para satisfacer dos grandes objetivos, la circulació del capital y el control de la población, esto serán necesidades industriales, pre industrials y post industriales…
        A mi entender Los artículos “políticos/activistas” más potentes me parece que són lo más sociológicos, los más rigurosos. Esto de empezar siempre diciendo que en los años 70 con el neoliberalismo se acaba todo lo bueno y viene lo lobo me parece que no nos dice nada, la especulación y el control, por lo que sabemos de BCN están presentes desde la Modernidad con diferentes intensidades.

        y por último, no hace falta leer a Sennett. Aquí en BCN, PEre López Sánchez, PEdro Fraile, Horacio Capel y alguno tus propios compañeros del OACU.
        mira por ejemplo estos textos:

        Contra el bé, la civilització i el progrés Apunts per una epistemologia de la moral relativa a les intervencions urbanístiques al Raval

        http://www.raco.cat/index.php/Astrolabio/article/view/256285/343275

        La invención del espacio público como territorio para la excepción. El caso del Barri Xino de Barcelona. aquí: http://revistes.ub.edu/index.php/CriticaPenalPoder/article/view/3639

        Asaltar el Raval. Control de población y producción de plusvalías en el barrio barcelonés http://www2.ual.es/urbs/index.php/urbs/article/view/fernandez

        Saludos desde la revolución CIUDADANA!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s