Park Güell, l’exclusivització d’un espai públic

Fuente: elperiodico.com

Fuente: elperiodico.com

Article OACU al Setmanari Directa. Autor Sergi Yanes, publicado el 28/11/2013. 

Park Güell, l’exclusivització d’un espai públic

La inauguració, el passat 25 d’octubre passat, dels controls d’accés al Park Güell ha establert un precedent important en la gestió de l’espai urbà a Barcelona. A partir d’ara, l’entrada general per a turistes costa 8 euros (7 amb reserva prèvia); per als veïns empadronats al Coll, Vallcarca-Penitents, la Salut, El Carmel i Can Baró i per les sis escoles més properes, l’accès és gratuït. Per a la resta, s’ha marcat com a límit una entrada diària d’un màxim de cent persones, prèvia sol·licitud d’un carnet personal a l’Ajuntament (Gaudir + BCN). L’administració ha pres aquesta decisió per tal d’apaivagar un conflicte que ha estat latent durant molt de temps: si bé la relació històrica que ha mantingut el parc amb els veïns propers i amb la resta de la ciutat l’han convertit en un lloc significatiu i obert, l’espai també ha esdevingut un dels principals pols geogràfics de l’economia turística a la ciutat.

La política de comercialització d’espais urbans significatius degut a l’entorn o el tipus de vida que s’hi desplega fa que determinats llocs de la ciutat s’ofereixin com atractius per l’experiència turística i que les pràctiques derivades de l’activitat turística esdevinguin predominants. Aquests llocs públics altament simbòlics són transformats per l’acció de l’administració en productes que acaben formant part del mercat turístic de la ciutat.

Els interessos polítics i econòmics s’amaguen darrere d’uns suposats criteris tècnics objectius, que diuen que harmonitzen l’explotació econòmica del lloc amb la seva dimensió social, natural i urbana. Algunes de les polítiques que regulen i delimiten l’espai són presentades com els esglaons o les fases que condueixen a la fita idealitzada del turisme de qualitat, que no és més que la reconversió i el control d’elements socials, urbans, econòmics, tecnològics i patrimonials per garantir una millora en la rendibilitat de l’activitat turística, fent que els llocs i serveis que hi participen siguin o tendeixin a ser exclusius i per tant excloents. Quan traslladem això a l’espai urbà, aquest es converteix en infraestructura turística, resta fora del domini ciutadà i passa a ser governat per la gestió exclusiva d’agents econòmics i administratius. Tot i que el discurs institucional insisteix que ho fa per millorar el parc en benefici de tothom, a la pràctica, el seu ús quotidià -el dret al Park- es relega en benefici de l’ús turístic i la rendibilitat associada.

El projecte de tancament, però, ha fet emergir resistències veïnals contra la regulació de l’accès al Park. La Plataforma Defensem el Park Güell (www.defensemparkguell.wordpress.com) ha treballat en la posada en comú d’idees per dotar l’administració i la ciutadania d’alternatives i motius contra el tancament i a favor d’un parc públic i gratuït. Un dels resultats ha estat el conjunt de propostes d’actuació, integrades en quatre grans objectius estratègics: reduir l’impacte de les visites turístiques al parc i a l’entorn, millorar la viabilitat econòmica, millorar la qualitat del parc i fomentar la reconquesta ciutadana.

Aquestes propostes permeten fer una reflexió essencial: si la crítica i l’acció van dirigides exclusivament contra el turisme i obvien la resta de procesos i interessos, si els habitants reneguen dels espais pel fet que són ocupats per turistes, aquests espais perdran el seu caràcter públic i es transformaran en un contenidor pel monocultiu turístic. En aquest sentit, recuperar el parc com a domini públic es converteix no tan sols en un objectiu aplicable a aquest cas, sinó en una de les diverses fites que hauria de marcar la recuperació col·lectiva de molts altres espais que formen la ciutat.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Antropología Urbana y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Park Güell, l’exclusivització d’un espai públic

  1. Pingback: Parque Güell, la exclusivización de un espacio público (CAT)

  2. Pingback: La conquista de los equipamientos y la memoria en el barrio del Carmel, Barcelona. | Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s